email payment

ENTREVISTA A FERRAN MARTÍ

Dimecres, 14 Març 2018

Bona tarda, Ferran Martí! Abans de començar, podries dir-nos quina carrera estàs cursant?

Mecànica, al segon any.

 

Ets dels joves...

Sí, però que no estigui a quart com la majoria, no vol dir res...

 

I què és el que més et va cridar l’atenció a l’hora de decidir estudiar aquesta carrera?

A mi sempre m’ha agradat molt el món de l’automoció, del motorsport, de la competició... En general, tot el que estigui relacionat amb cotxes. Vaig veure que l’EUSS oferia aquest grau i em va semblar una bona opció.

 

Aleshores estàs content amb la teva elecció?

Sí. Perquè aquí et tracten molt bé i m’han ajudat sempre que ho he necessitat.

 

Molt bé. I de quina manera relaciones la carrera amb el projecte de la Formula Student (FS)?

Bueno, el projecte en si no té molt a veure en el que estudies a la carrera, però sí que apliques tots els coneixements que estàs aprenent. Perquè tu vas a classe, t’ensenyen uns coneixements teòrics i després et dónes conta que els necessites pel projecte. Però tampoc treballes al projecte dient, ara utilitzaré aquest teorema o aquella fórmula sinó que a mesura que vas avançant al projecte vas veient que has hagut d’aplicar coses que t’han ensenyat a la universitat i llavors és quan ho valores.

 

O sigui, tu has assolit molts conceptes treballant en aquest projecte?

Sí. I no només conceptes sinó també satisfacció personal de poder dir: el que he estudiat serveix!

 

I ara que el projecte està més avançat, ha canviat la visió que tenies al principi respecte a la que tens ara?

El primer dia jo estava amb uns amics rient perquè pensàvem que aquest projecte no funcionaria, però més tard altres companys van fer implicar-me més i em vaig adonar que realment era motivador, que s’adequava a la idea que tinc del meu treball en el futur i que era una bona manera de desenvolupar-me més com a enginyer. A més, des que ha començat també ha anat evolucionant el grau d’implicació de la gent i ja no ho veig com una broma. La gent s’ho està prenent molt en serio i amb molta professionalitat.

 

Per tant, li dediques moltes hores?

Jo crec que li he dedicat moltes. Fins i tot hi ha amics que m’han dit que li dedico massa hores. Però a les reunions setmanals de caps es veu com va evolucionant la feina i si ho estàs fent bé o malament i si estàs anant al mateix ritme que la resta del projecte o has d’implicar-te més. Però jo personalment, m’hi he implicat molt perquè crec que és un treball que requereix molta dedicació, no només personal sinó global també.

 

Llavors el teu departament està responent bé... notes que la teva implicació ha donat els seus fruits?

En veritat, al principi jo no era el cap del departament i vam portar una dinàmica de treball que no funcionava. I després de quatre mesos el cap ho va deixar. Llavors, quan en van oferir a mi suplir el lloc vaig preguntar a caps d’altres departaments com dirigir un equip de vàries persones. Sobretot el tema d’organitzar les tasques, el compliment de terminis... i vaig implantar una nova dinàmica de treball que fins ara ha funcionat tot i que m’agradaria que fos encara més efectiva, perquè hi ha molts terminis que no es compleixen.

 

I sabries dir què era allò que fallava en l’antiga dinàmica i què és el que funciona ara?

Allò que fallava abans era bàsicament la implicació de la gent. Perquè al principi al departament érem dotze i ara en som quatre. Llavors hi havia gent que, de vegades, ens feia perdre més temps corregint i revisant que la feina estigués bé que realment treballant. I això ens va endarrerir molt. Però amb la implantació de la nova dinàmica sí que he notat que la gent no només està més implicada sinó que els terminis es compleixen millor. Tot i això, si mires cap al futur t’adones de que no ens sobra ni un dia i per tant sempre hem d’estar al cent per cent.

 

Però quina és la clau d’aquesta nova dinàmica que funciona millor?

Doncs determinar tasques molt concretes per a un termini de, com a màxim 15 dies. Perquè al principi fèiem temps d’entrega d’un mes vista. Llavors ens relaxàvem en veure que teníem molt temps i al final arribava la data límit sense haver-ho fet. Per això, ens vam adonar que si assignaves tasques molt concretes, amb poc temps s’assolien més. I això és el que vam veure que funcionava i es va implantar als altres departaments.

 

Molt bé. I la principal funció del teu departament quina és?

La principal funció de dinàmica és garantir que, un cop el cotxe està en moviment, tot funcioni com ha de funcionar. Però és complicat perquè s’han de relacionar moltes coses, tot el que es meu: la direcció, els frens, les suspensions... i no només és un sistema sinó molts sistemes junts que combinats fan que el cotxe sigui conduïble; com un trencaclosques.

 

I els objectius que teniu més pròxims?

Bueno, els nostres sponsors ja han començat a produir peces i comencem amb la fase de fabricació en si. Per exemple, dels elements de suspensió i dels trapezis. D’altra banda també tenim altres perspectives de futur que són poder implementar una anàlisi amb software de tot el sistema de suspensió junt. És una eina que et dóna molts recursos de desenvolupament perquè et diu on pots innovar, què pots millorar o optimitzar d’un sistema de dinàmica que requereix de molts recursos.

 

Llavors, igual que els de xassís, hi ha una primera fase de disseny i una segona fase de fabricació. Però, en el vostre departament és tan important el disseny, com al de xassís, per exemple?

És molt més important del que sembla perquè un cotxe no està fet de qualsevol manera. Tot té una teoria al darrera i tot està acotat, de manera que tens molt poc joc. Perquè els cotxes tenen una geòmetra molt concreta que, al final, és la que fa que funcionin bé. I si no tens uns conceptes teòrics assolits de com funciona tot, no pots començar a dissenyar el cotxe. Per exemple, no pots començar a dissenyar sense saber què és el centre de gravetat o el centre de rotació.

 

I amb tots aquests coneixements no heu pogut aplicar res de nou?

Bueno, més que innovació nosaltres, al ser el primer any, buscàvem certa seguretat; que tot funciones bé. Hi ha equips amb pressupostos més elevats que sí tenen recursos per fer sistemes molt més complicats. Però nosaltres, tema innovació de cara al futur és el que dèiem del software. Tot i això, per ara, només volíem que funcionés, fos fiable i que passés la normativa, que al final es el que compta.

 

Parlant de cara a futur... creus que la FS t’apropa al món laboral?

Sí perquè els sponsors són una gran part de dinàmica ja que tot l’equipament és car. I quan hem anat a les empreses veiem com és la vida real d’un enginyer fora de la universitat. A més, t’obren les portes l’empresa, perquè al final totes les que es dediquen al món de l’enginyeria busquen les noves generacions i perfils de participants a la FS. Te n’adones que valoren bastant una formació com aquesta.

 

O sigui que un enginyer que ha participat a la FS juga amb avantatges?

Sí. A una de les visites que vam anar la majoria dels treballadors que entraven nous ens deien que eren perfils de FS. Perquè realment és el que busquen; s’atenen a les seves necessitats i saben que els participants ja tenen uns coneixements assolits, a diferència d’altres persones que no saben si els tenen o no.

 

I t’agradaria treballar a alguna d’aquestes empreses?

Sí. De fet, algunes empreses ja ens han dit que estan interessats i que valorarien la nostra feina.

 

Per acabar i ja que tu estàs encara a segon. T’agradaria poder seguir a l’equip i quina continuïtat voldries que tingués?

Sí, m’agradaria més que res veure que el cotxe evoluciona respecte al d’aquest any, ja que ara partiríem de zero i hem fet el que hem pogut. Llavors a mi sí que m’agradaria poder continuar.

 

Molt bé! Doncs esperem que sí i gràcies per la teva estona!

Gràcies.